Cuando la democracia es secuestrada, a veces hay que hacer cosas poco edificantes para liberarla. Como destituir a presidentes democráticamente elegidos, por ejemplo. Lo que ha ocurrido con Mohamed Morsi en Egipto tiene para mí una fácil lectura: la creciente deriva autoritaria del gobierno de los Hermanos Musulmanes, unida a las cada vez mayores penurias económicas de los ciudadanos de un país cuya principal fuente de ingresos (el turismo) se ha hundido por completo, han hecho ver a muchos egipcios (no a todos, quizá ni siquiera a la mayoría, pero sí a varios millones, a los mejores) que la religión, como la bandera, sólo da de comer a unos cuantos. El resto necesita menos oraciones, y más decisiones políticas acertadas que le garanticen el acceso a los servicios básicos a los que todos tenemos derecho, y durante el gobierno de Morsi, las decisiones políticas acertadas han sido franca minoría. Para que un país sea libre y próspero, religión y política han de ir por caminos separados, y para que un gobierno sea legítimo no basta con ganar unas elecciones: el respaldo ciudadano hay que ganárselo día a día. El gobierno que olvida eso (o sea, la mayoría de los que conozco) merece ser destituido si carece de la inteligencia para cambiar sus políticas, o de la gallardía para marcharse por propia iniciativa y dejar la toma de decisiones en mejores manos. Resumiendo, que Morsi (el lobo del fundamentalismo con piel de cordero) merece su destitución, y que lo que le ha pasado a él debería ocurrirle a algún otro presidente que yo me sé.
Nen, doncs això és un cop d’estat. I a mi em sembla que el loby militar defensa els seus interessos particulars. La norma democràtica és que si no t’agrada el govern votes una altra cosa, i si has estat idiota i has votat malament et fas fotre, i a les eleccions vinents votes els altres.
Encara en faran un màrtir, d’aquest.
Cop d´estat o no, comparteixo els motius de la gent que va lluitar i es va arriscar per enderrocar Mubarak i s´ha trobat, menys de dos anys després, que de llibertat res, que de modernització res, que la seva revolució ha quedat en mans d´uns senyors molt religiosos i perfectament inútils quan es tracta de governar amb eficàcia. Els militars defensen el seus interessos (i Morsi, i tu, i jo), què hi farem, molt poques vegades les bones causes compten amb aliats poderosos (aquests acostumen a ser enemics d´elles), em sembla interessant com a contrast, i dubto que el que vindrà després faci que els egipcis visquin encara pitjor. Això és el que realment compta. El tema del màrtir no em preocupa gaire, a ells ja els mola ser-ho. O això li diuen a la carn de canó que utilitzen.
D´això… si aguantar els inútils que governen em suposés estar tirat al carrer i veure com la meva vida se´n va a la merda (no és el meu cas però, ara i aquí, això li està succeïnt a massa gent, i a tot el món el número de pàries de la terra no fa més que apujar-se) jo em passaria la norma democràtica pel forro dels collons. Les regles del marquès de Queensberry són maques quan un té l´estòmac ple, i si és així crec que s´han de respectar escropolosament, però si la teva família vol menjar i dormir amb un sostre a sobre, t´esperes quatre anys a veure si els teus benvolguts conciutadans no tornen a cagar-la? Jo no ho faria. Vivim en un món absolutament insostenible, a més curt termini del que ens pensem. si no hi ha, entre altres coses, una redistribucio radical de la riquesa. Tant de bo pugui fer-se per les bones, però ho dubto molt. I, parlant més en concret, uns dels grans càncers de les democràcies occidentals (bé, aquí d´això no n´hi ha gaire, però ja ens entenem) és que es condemna el ciutadà, fins i tot al ben format i políticament inquiet, a ser un estaquirot sense veu pròpia a qui només se li dóna el dret, cada tres o quatre anys, d´escollir entre la merda freda i la merda calenta. Crec que seria bo que els que manen tinguessin clar que són allà als palaus perquè els altres així ho volem, i que si toquen massa els ous, poden deixar de ser-hi d´un dia per l´altre. Si tinguessin aquesta por, potser governarien bé i tot…