Es un placer comprobar que existen personas capaces de decir las verdades sin tapujos. Un buen ejemplo de ello lo constituye este artículo, publicado el pasado 15 de abril en El Triangle y firmado por Jaume Reixach:
«CNI I CINISME
Corre la brama, esbombada per la revista Interviú, que el CNI havia ordit un pla -batejat Horizonte después– per esberlar el procés sobiranista de Catalunya en cas que CiU hagués guanyat les eleccions del 25-N per una majoria aplastant. Però, segons els autors de l’article, com que aquesta hipòtesi va quedar avortada a les urnes, el projecte Horizonte después, que havia previst una dotació pressupostària de 10 milions d’euros, resta dormint en una caixa forta. No obstant això, la informació d’Interviú ha servit per donar corda a la sorollosa «claca» del «sometent mediàtic».
Aquí ja fa temps que tots sabem el pa que s’hi dóna. Històricament, CiU ha estat un cau de corrupció i ho sento pels milers de militants i votants de bona fe que han donat suport a aquestes sigles. Per posar un exemple: en qualsevol país europeu, el cas Casinos, destapat el 1989, hauria acabat amb la trajectòria política de Jordi Pujol i Miquel Roca Junyent i hauria enfonsat la credibilitat del diari La Vanguardia, receptora de desenes de milions d’euros d’aquesta fastigosa operació de suborn. Però un jutge anomenat Ramon Gomis va arxivar les investigacions, amb l’excusa que les proves aportades per l’exdirector financer de Casinos de Catalunya, Jaime Sentís, eren «fotocòpies» (vaja, el mateix que diu el PP per escapolir-se del cas Bárcenas).
Que ara el TSJC hagi decidit enviar a la presó tres dels responsables del frau amb les subvencions per a la formació ocupacional (cas Pallerols) no és una maniobra del CNI. Que el TSJC hagi acordat la imputació d’Oriol Pujol per la seva implicació activa en la tupinada de les ITV -com ho demostren les converses telefòniques enregistrades sota control judicial- no és una operació del CNI. Que el jutge de l’Audiència Nacional, Pablo Ruz, hagi encetat una investigació sobre els escandalosos moviments de diners en paradisos fiscals de Jordi Pujol Jr. no és una «jugada indigna» del CNI. Que el magistrat Josep Maria Pijuan hagi establert la connexió corrupta Ferrovial-Fèlix Millet-CDC no és un muntatge del CNI. Que la Guàrdia Civil escorcolli l’Ajuntament de Lloret per trobar els vincles entre l’exalcalde Xavier Crespo i un «pinxo» de la màfia russa no és una iniciativa teledirigida pel CNI.
A Catalunya, des de l’any 1980, n’han passat de molt grosses. Només la fèrria censura imposada -via subvencions- als mitjans de comunicació catalans, les majories absolutes de Jordi Pujol al Parlament, la covardia dels magistrats del TSJC i la subhasta dels escons de CiU a Madrid, ja sigui per fer costat al PSOE o al PP, han impedit que afloressin els marros. Però l’omertà, afortunadament, s’està trencant. Esbrinar i aclarir, per exemple, com Jordi Pujol Jr. va acumular, des del despatx de Ganduxer, una fortuna colossal sense fotre ni brot seria molt il·lustratiu per a tots plegats.
Com a català pels quatre cantons i des de fa moltes generacions, em sento en l’obligació de lluitar per una Catalunya lliure de lladregots i estafadors, començant pels de casa. No m’oposo a la independència, però em fan basarda els qui, en nom del «procés sobiranista», volen enterrar els affaires de corrupció que afecten alguns prohoms de CiU. Aquests suposats independentistes que per la pàtria justifiquen allò injustificable no només són uns cínics: són els principals enemics de la independència.
El CNI no és al darrera dels escàndols de la família Pujol, ni dels «esborranys» de la UDEF, ni tan sols dels «espies» de l’agència Método 3. Allò que em fa pujar la mosca al nas no és allò que es publica, sinó allò que no es publica. Per exemple, el «dossier» sencer del compte que la família Mas tenia a la banca Liechtenstein Global Trust (LGT). I si resulta que Artur Mas n’era quelcom més que un «beneficiari», com s’ha dit, oficialment, fins ara?
I si la feina del CNI no és «filtrar» informacions als mitjans de comunicació contra determinats dirigents de CiU, sinó evitar que apareguin per així tenir-los collats? I si Artur Mas és, en realitat, un «ninot» en mans de Madrid que té per missió fer descarrilar el «procés sobiranista» per evitar el temut «xoc de trens»? Ben aviat ho constatarem…».