Alegren esas caras, bellacos, que hoy termina un año difícil y en pocas horas dará comienzo otro que, la verdad, promete ser más de lo mismo, salvo que uno vaya muy puesto de peyote separatista o que los aspectos más importantes de la vida (médico, económico y sexual, básicamente) nos concedan a los sufridos mortales alguna alegría imprevista. Por lo pronto, toca seguir pidiéndole a la Virgen, otro año más, que nos deje como estamos, que en períodos convulsos la mejor noticia es que no las haya, en especial cuando uno pertenece (más o menos) a una clase social que se está yendo para abajo muy deprisa. Pero en fin, es día de olvidar los malos pensamientos, de matasuegras, atracón, cogorza y bailes desinhibidos, de Marcha Radetzky, Alka Seltzer y saltos de esquí después del fiestorro, y después ya llegará el 7 de enero con las rebajas. Pues eso, que el que escribe se desea un feliz 2014 a sí mismo y, ya que estamos, también a sus lectores.
Vaig de peiote separatista fins al cul. Bon any nou, sr. García.
Bon any, sr. Zabala. Fetes les salutacions, tothom pot prendre les substàncies psicotròpiques que vulgui. Ara bé, jo prefereixo les legals, i amb moderació.
És veritat, el peiote separatista és il·legal. La constitució no diu res en contra del peiote, però sí del separatisme. Ja ho diu la dita: «qui fa la llei, fa la trampa».
Potser la trampa la fan els que no volen respectar les regles del joc, les quals van pactar i recolzar per majoria aplastant, quan no els hi va bé.
Regles del joc? A què juguem? La democràcia s’exerceix amb l’exercici de la democràcia. «Espanya no és una presó de pobles», va dir Azaña.
Bona pregunta: a què juguem? Per cert, jo aquí, de democràcia, no en veig gaire. Ni de presó, això em sembla un (altre) missatge victimista-propagandista, que no per molt repetit ha de ser cert. I a Azaña ja l´he llegit molt, jo. A Catalunya no hem tingut ningú que se li apropi en quant a talla política. Ni el tindrem. Igual per això sóc republicà i mai seré independentista.
A tot això, diria que, si fa no fa, el meu post parlava un 10% de separatisme.
Tens raó, no parlaves ni un 10% de separatisme. Això sí, li dediques l’expressió «peiote separatista» que li dóna molt de vigor. No me’n ric, és una expressió molt ben parida. Felicitats.
Dit això, Tens raó. Aquí, des de Rovira i Virgili no hi ha hagut ningú amb tanta talla política com Azaña. I tens raó en que aquí de democràcia no hi ha gaire.
«La presó de pobles» és una expressió que si no és d’Azaña, no em pots negar que la va fer servir. ¿Saps que a València han prohibit la setmana passada que un alumne respongui als examens en una altra llengua que no sigui la del professor? Clar que si la llengua del professor fora el valencià, que ja només és la llengua de valencià i educadió del medi, aquesta norma no s’aplica. Això a la Constitució del 78 no anava així. Em sembla que Espanya s’ha saltat les regles del joc. No som els únics, oi? Has sentit la protesta de Rubalcaba? Jo no. Ho has llegit a El País? Jo tampoc. De fet no he sentit que piulés ningú de les espanyes. Em penso que la Espanya plural s’ha agafat uns mesos de vacances.
Et comento aquest cas perquè conec algun valencià cultivat que se sent derrotats davant de l’estupisesa imperant. Un paio com jo, que va estudiar en castellà, però feia els examens en català, no s’hagués tret ni la ESO.
La meva opinió sobre la situació política i cultural a València te la vaig donar personalment. No me la facis repetir al blog, que si ho faig me´l tanquen, i això del blog és una de les poques coses que em fan il·lusió a hores d´ara. El cas concret (no tan concret com a mi m´agradaria) del que parles és senzillament vomitiu, em fa vergonya pertànyer a un país a on la llengua no és una eina d´entesa, sinò un instrument per a l´agressió. Tampoc no m´agrada que als patis de les escoles hi hagin cartells que diguin: «Al pati, juguem en català». I això passa aquí. El tema és que, quans els separatistes documentats parleu d´Espanya, acostumeu a tenir bona part de raó. El problema és que el que s´està construïnt (o conreant) aquí no és pas millor. Como diria l´estadista espanyol, «es la misma mierda».
No ho sabia que hi ha patis on diu «al pati, juguem en català». Primera notícia. Consti que no ho poso en qüestió. Sé que si em dius això és que saps d’una escola on aquest rètol hi és. No em sembla bé. Trobo que fa més mal que bé.
Entenc que la feina de l’escola és ensenyar. Pel que fa a les llengües, cal que els alumnes parlin un anglès que no sigui ridícul (demanar més, aquí seria demanar massa), un castellà perfecte i un català perfecte. I el com aconseguir això variarà segons la ciutat o el poble que et toqui: més castellà a La Sènia, més català a Santa Coloma de Gramenet, per entendre’ns. Així ho veig jo.
Felipe González estadista espanyol?
Aquesta escola és al teu barri. I això d´»estadista» és conseqüència de la meva adicció al sarcasme.