Como poco, Podemos tiene la virtud de poner nerviosas a dos subespecies, los fachas y los separatistas, que se retroalimentan que da gusto y comparten una notable tendencia a monopolizar la opinión. A los primeros, cualquier posibilidad de cambio real, de que España deje de oler a rancio, les aterra. De ahí ese permanente cabreo en el que viven, supongo. Pues no les queda nada…
A los segundos se les acaba la milonga, muy extendida acá en el Noreste, de que lo progre es ser indepe, cuando lo cierto es que el nacionalismo es en esencia reaccionario. A un servidor, a quien el cambio de país siempre le ha parecido pura cosmética (la prueba es que el piloto del proyecto secesionista es el heredero político de Jordi Pujol, y demos gracias a que la justicia -española- ha alejado, ojalá que para siempre, al heredero biológico del susodicho de cierto palacio que hay por Sant Jaume), la mera posibilidad de sacar de sus sillones a los que se han bebido toda el agua del oasis catalán le ensancha el bigote. Los que queremos una España mejor, con sus científicos en casa y sus ladrones entre rejas (y, de paso, una Europa en la que alguien se atreva a plantarle cara al Bundesbank), somos muchos. Quienes, en Catalunya, no somos ni fachas ni separatistas, somos más. Si Podemos consigue aglutinarnos, y se acerca en algo a lo que promete ser, por aquí van a cambiar muchas cosas. A mejor. Al tiempo.
Faré comentari que no agradarà a més d’un. Cert el que dius, els separtatistes i els fatxes es retroalimenten. (Però els extremistes són els fatxes, que consti!) No crec que Podem sigui l’enemic. Podem, fins que es demostri el contrari, és un partit democràtic i d’esquerres. L’enemic de l’independentisme no ha de ser Podem. Podem no és Lerroux. L’independentisme hauria de parlar de tu a tu amb Podem. I a partir d’aquí comença el debat de les idees. ¿L’independetisme (tot aquest magma) creu en la força de les seves idees, oi? Si l’independetisme creu en la noblesa de la seva causa hauria de debatre amb Podem. Perquè amb aquesta fent es pot parlar, són demòcrates. Això diuen i jo m’ho crec.
«El nacionalismo es reaccionario». Aquí ja no, company. Nacionalisme no té per què ser igual a independentisme. L’ideari de Podem no és nou per a mi. En algunes coses, en totes de fet, em sembla pastat a l’ideari d’una gent de per aquí que es diuen Candidatures d’Unitat Popular, la CUP. Tinc una veïna, Pili, que estima Podem amb la mateixa vehemència que menysprea la CUP.
Convindràs amb mi que a molta de la gent que no es va sentir atreta per la CUP i si se sent atreta per Podem li podem aplicar el mateix diagnòstic «el nacionalismo es en esencia reaccionario». La CUP són massa catalans. ¿I què vol dir massa catalans? Vol dir «catalans».
No crec que Artur Mas sigui el pilot del projecte secessionista.
D’acord en que a Catalunya la major part de la gent no és ni feixista (que són quatre gats) ni separatista (que som molts, però no som la majoria).
Si Podem aconsegueix una Espanya millor i plural benvinguda sigui. Jo firmo. Amb Podem i amb gent com tu (discrepants tolerants) jo, si més no, em puc entendre.
Però m’estranyaria que canviessin les coses. Espanya és el que és. I l’ideari d’Espanya no és l’ideal de Podem. Podem pescarà volts del PSOE, de Ciutadans, de UpyD… I els seus votants (prestats) no és gent que hagi canviat d’ideari, és gent que ha canviat de jaqueta, però no de costums ni de maneres de fer.
Els extremistes són els fatxes… això no és cert del tot. Aquí també n´hi han, de talibans amb estelada; el meu marc social és molt petit i, tot i això, ja en conec uns quants. Podem, pel que jo sé d´ells, és una organització formada per gent demòcrata, segurament més que aquells que parlen en nom de tot un país que, majoritàriament, no vol la independència que ells demanen. En tot cas, crec que si Podem arriba a estar en situació de respondre a les demandes independentistes (i espero que així sigui), tindrà problemes més importants per resoldre, i amb això no dic que aquest no ho sigui, d´important. El que dic és que ni és l´unic problema, ni el més greu.
Del tema del nacionalisme, només dir que no crec que sigui casualitat que, per exemple, tots els moviments nacionalistes que han aparegut a Europa en els darrers anys siguin de dretes. El d´aquí seria una excepció? Agafada amb pinses, en tot cas.
Hi ha una diferència fonamental entre Podem i la CUP (bé, dues: la gent que encapçala Podem la trobo bastant més preparada): Podem es presenta com a alternativa de govern, i treballa com a tal; la CUP això ni ho somia, i com no espabili acabarà sent la mascota de l´Arturito, a qui ja li van bé per treure vots a Esquerra. Com que jo no sóc independentista (cosa que, segons amb qui parli, em converteix automàticament en anticatalà i espanyolista), no puc recolzar un partit que, primer de tot, treballa per això. Jo vull un país millor; la CUP vol, abans de tot, un altre país: no són els meus, llavors. Jo vull gent que canvii el vi, que no es conformi amb canviar l´etiqueta de la ampolla i esperi que allò de dins tingui més bon gust.
Artur Mas és el pilot del seu propi projecte: enfonsar Catalunya des del Govern. Des de fa uns anys, per aconseguir-ho s´ha fet indepe i, com que els seus aquí manen molt, s´ha posat al timó amb dos collons i molt poca vergonya.
Vull pensar que, si Podem aconsegueix un canvi de debò a Espanya (cosa que no pot succeir en quatre dies), aquí ja no voldrà marxar ni el Tato. Entre una Espanya amb Pablo Iglesias i una Catalunya amb la tropa que hi ha, la tria sembla clara.
Espanya és el que és… doncs sí, no ens enganyarem. Tot i això, quan jo vaig nèixer eren delicte l´adulteri o la homosexualitat, el divorci no era legal i de l´avortament, ni en parlem. Quan jo anava al cole va haver-hi un cop d´estat…Ara, un govern de dretes s´hagut d´empassar una contrarreforma legal en veure unes enquestes clarament contràries al nou text… també entre els votants del PP. Els canvis són massa lents i massa superficials, però en alguns aspectes Espanya ja no és la que era. El fet que Podem ocupi el lloc que ocupa a les enquestes també significa que allà també hi ha molta gent que vol una altra cosa. Aquí, molta gent el que vol és la mateixa cosa, però en petit. No és el que jo vull. Dit això, que tingui un molt bon any 2015, senyor Zabala.Seguirem parlant d´aqeust i d´altres temes més i menys divertits davant d´una bona cervesa.